The Tarragonian
El sud il·lustrat
Cada 20 dies aprox un/a membre de l'@aitarragona rep l'encàrrec de plasmar a la portada fictícia de la cèlebre revista The New Yorker un tema que li preocupi, que vulgui criticar, visibilitzar o celebrar.
Què volem aconseguir?
- Recordar al món que el sud de Catalunya existeix.
- Tenir un altaveu crític davant l’opinió pública i política.
- Visibilitzar la nostra feina.
- I reivindicar l’associació com una entitat amb veu pròpia.
Comencem el primer número amb la mirada de @meritxell.garriga
Il·lustrar la problemàtica actual amb els trens d'arreu de Catalunya. I en concret i especialment, el drama que vivim a les comarques del Sud.
Per al número 2 comptem amb la mirada d' @octavius_torne
Lo Delta s'afona, seran els seus habitants d'ara les futures Marfantes?
La falta de sediments en combinació amb la pujada del nivell de la mar, per la crisi climàtica, ja està provocant l'enfonsament.
Som a temps d'actuar, ara, urgentment. Les Marfantes fantasmes que apareixen al Delta, ànimes dels condemnats a treballs forçats que a cops de rem picaven el terreny per consolidar els camps.
Morien per paludisme.
Per al número 3 comptem amb la mirada d' @edupolobosch
El mar, l'horitzó, l'escampall de vaixells mercants... la relació de la ciutat amb el mar mai ha sigut del tot fàcil, però és innegable que aquest és el teló de fons de molts moments indissociables de la nostra vida tarragonina. Crec que tots, almenys un cop a la setmana, trenquem el fil de la nostra quotidianitat durant uns instants deixant que la mirada es perdi entre els tons de blau. Viure en un turó a cinquanta metres sobre el nivell del mar ja ho té això.
Sempre dic que hem de reivindicar més la nostra mediterraneïtat i adobar el sentiment de germanor amb tots els que hem nascut a la vora d'aquest toll que, al cap i a la fi, és el nostre mar.
Per al número 4 comptem amb la mirada d' @xeniasumoy
La gent del Baix Gaià viu al voltant d'un riu sec i no és només a causa de la sequera.
L'any 1975 es va inaugurar el pantà del Gaià per abastir d'aigua la refineria i per transportar aigua de l'Ebre cap a Barcelona (cosa que mai va arribar a passar). Un pantà desproporcionat que mai s'ha arribat a omplir. Un colador. Construït sobre un terra porós, bona part de l'aigua que hi arriba es filtra. La vegada que més ple va estar va ser al 20% de la seva capacitat. Ara ho està a l'1,54%.
La petroquímica ja no utilitza aquesta aigua, així que s'estan considerant opcions sobre què fer-ne.
Però no oblidem que la REPSOL té la cessió del pantà fins al 2054, així que el què se'n fagi dependrà d'ells.
Veurem córrer alguna cosa més que un petit caudal ecològic? Podrem tornar a banyar-nos al riu?
Per al número 5 comptem amb la mirada d' @illustratoth
La baixa natalitat de Tarragona posa en risc la preservació dels seus valors culturals. Qui es mantindrà ferm per sostenir la torre del seu ric patrimoni?
Per al número 6 comptem amb la mirada d' @elisabetboal
Imaginem que passegem per sota l'Arc de Berà a través dels temps.
Imaginem que no li manquen peces i que manté el seu esplandor de l'època roamana. Juguem a imaginar. Dibuixem com el voldríem veure.
Des de petita que hi passejo ben a prop. Vaig conèixer la Costa Daurada i les seves meravelloses platges de la mà dels meus pares i ara soc jo la que condueixo el cotxe anant d'El Vendrell a Tarragona per una via que, com tots els camins, segur que porta fins a Roma. Estaria bé, però que després de tants segles de ser una carretera tan important, n'arreglessin el seu asfalt. O potser no, deixem fluir la imaginació i anem endarrere en el temps, somiant amb els cotxes antics, carruatges i cavalls que transitaven la senyorial Via.