The Tarragonian

Comencem el primer número amb la mirada de @meritxell.garriga

Il·lustrar la problemàtica actual amb els trens d'arreu de Catalunya. I en concret i especialment, el drama que vivim a les comarques del Sud.

Per al número 2 comptem amb la mirada d' @octavius_torne 

Lo Delta s'afona, seran els seus habitants d'ara les futures Marfantes?
La falta de sediments en combinació amb la pujada del nivell de la mar, per la crisi climàtica, ja està provocant l'enfonsament.
Som a temps d'actuar, ara, urgentment. Les Marfantes fantasmes que apareixen al Delta, ànimes dels condemnats a treballs forçats que a cops de rem picaven el terreny per consolidar els camps.
Morien per paludisme.

Per al número 3 comptem amb la mirada d' @edupolobosch

El mar, l'horitzó, l'escampall de vaixells mercants... la relació de la ciutat amb el mar mai ha sigut del tot fàcil, però és innegable que aquest és el teló de fons de molts moments indissociables de la nostra vida tarragonina. Crec que tots, almenys un cop a la setmana, trenquem el fil de la nostra quotidianitat durant uns instants deixant que la mirada es perdi entre els tons de blau. Viure en un turó a cinquanta metres sobre el nivell del mar ja ho té això.

Sempre dic que hem de reivindicar més la nostra mediterraneïtat i adobar el sentiment de germanor amb tots els que hem nascut a la vora d'aquest toll que, al cap i a la fi, és el nostre mar.

Per al número 4 comptem amb la mirada d' @xeniasumoy 

La gent del Baix Gaià viu al voltant d'un riu sec i no és només a causa de la sequera.
L'any 1975 es va inaugurar el pantà del Gaià per abastir d'aigua la refineria i per transportar aigua de l'Ebre cap a Barcelona (cosa que mai va arribar a passar). Un pantà desproporcionat que mai s'ha arribat a omplir. Un colador. Construït sobre un terra porós, bona part de l'aigua que hi arriba es filtra. La vegada que més ple va estar va ser al 20% de la seva capacitat. Ara ho està a l'1,54%.

La petroquímica ja no utilitza aquesta aigua, així que s'estan considerant opcions sobre què fer-ne.
Però no oblidem que la REPSOL té la cessió del pantà fins al 2054, així que el què se'n fagi dependrà d'ells.
Veurem córrer alguna cosa més que un petit caudal ecològic? Podrem tornar a banyar-nos al riu?

Per al número 5 comptem amb la mirada d' @illustratoth

La baixa natalitat de Tarragona posa en risc la preservació dels seus valors culturals. Qui es mantindrà ferm per sostenir la torre del seu ric patrimoni?

Per al número 6 comptem amb la mirada d' @elisabetboal

Imaginem que passegem per sota l'Arc de Berà a través dels temps.
Imaginem que no li manquen peces i que manté el seu esplandor de l'època roamana. Juguem a imaginar. Dibuixem com el voldríem veure.

Des de petita que hi passejo ben a prop. Vaig conèixer la Costa Daurada i les seves meravelloses platges de la mà dels meus pares i ara soc jo la que condueixo el cotxe anant d'El Vendrell a Tarragona per una via que, com tots els camins, segur que porta fins a Roma. Estaria bé, però que després de tants segles de ser una carretera tan important, n'arreglessin el seu asfalt. O potser no, deixem fluir la imaginació i anem endarrere en el temps, somiant amb els cotxes antics, carruatges i cavalls que transitaven la senyorial Via.

Per al número 7 comptem amb la mirada d' @inescoejo
El canvi climàtic i la contaminació no fan vacances. Siguem on siguem, anem o anem, sempre cal que recordem que el mar no és un abocador de residus.

Cuidem-lo, cuidem-nos.

Per al número 8 comptem comptem amb la mirada d' @adria_ramirez 

L'últim bus és a les 23:00 h.
Caminar per la nacional és inviable...
Doncs agafaré la bici i aniré pel riu!

Sant Salvador és un barri de Tarragona que es construeix als anys seixanta, és un dels barris amb major segregació social: El separen 5 quilòmetres sense accés a peu del centre de la ciutat i la seva població no pot accedir al mercat de treball ni als recursos que ofereix la ciutat en igualtat de condicions.

Per al número 9 comptem amb la mirada del @julio_aliau 

Un any més, conseqüències devastadores al Delta de l'Ebre. Godall, Santa Bàrbara, La Ràpita, Alcanar, Ulldecona... han mirat als ulls la temor.
Esta vegada no han fet falta marfantes immenses guarnides de sacs de saca, alçant-se i defugint intrusos en espais on no hi havien de ser.
La temor ha vingut sense disfressa, trencant les portes d'entrada, i hem vist com, esbarrant, s'emportava tot allò que mos fa sentir que som a casa, que som al Delta.

Per al número 10 comptem amb la mirada de l’Emma Pons, alumna de l’EADTarragona > @saigdisseny 

Cada cop hi ha més baixes laborals i manca de personal als hospitals, clíniques i centres d’atenció primària.
El resultat?
Llistes d’espera més llargues, més dificultats per aconseguir cita, operacions que s’endarrereixen i una atenció al pacient que se’n ressent.
Menys personal. Menys recursos. Sous precaris = Menys salut i més llistes d’espera.
Accedir a la NOSTRA salut és cada cop més fàcil… o cada cop més DIFÍCIL?

Per al número 11 comptem amb la mirada del @tx0min

Com interactuen la tradició i la modernitat? De fons, tot el que ens fa ser qui som: les pedres romanes, el Balcó, l'esperit de Santa Tecla, els castells i el sol i platja.

Una herència brutal que ens defineix.
En primer pla, la realitat de la postal moderna: el selfie.

En un món cada vegada més connectat, la nostra ciutat es converteix en un decorat de luxe on el turista, de vegades, està més pendent del filtre de la foto que de la història que té al darrera.

Som una ciutat de 2.000 anys d'història servida en format 16:9. Patrimoni de la Humanitat o simple fons de pantalla?
Vosaltres trieu.

Per al número 12 compartim la portada “A grans mals, més plàstic” obra de Mar Torrano publicada originalment a The Masnouien.

Gràcies, Mar i The Masnouien!

Fem pinya per protegir la nostra estimada Mar Mediterrània!

Asseguda sobre una pila de deixalles la sirena observa el mar.
Amb desolació i resignació contempla el trànsit marítim de cada dia.
La degradació del Mediterrani ha anat destruint casa seva, i ara es troba envoltada d'escombraries.

I de sobte es diu:
– Mira, per allà arriba el vaixell amb la merda barata que he comprat per netejar tot això.

Per al número 13 comptem amb la mirada del Blai de @cactusoup 

Teníem ganes de retre homenatge a una icona molt especial, l'estàtua de Mazinger Z de la urbanització Mas del Plata, a Cabra del Camp.

Trobàvem interessant tornar a mirar-la amb uns altres ulls i imaginar-la en un futur possible.

En aquesta il·lustració, Mazinger Z apareix en un paisatge que ha canviat amb el temps. El canvi climàtic s'hi fa present, amb el mar guanyant terreny i transformant l'entorn tal com el recordem. I, tot i això, ell continua dret, immòbil, resistent, com si fos un punt de referència enmig de tot aquest canvi.

Ens agradava aquesta idea: barrejar records i futur, la nostàlgia amb una certa incertesa, entre el record del que és conegut i la inquietud d'un futur possible.

Per al número 14 comptem amb la mirada de la @juldomenech 

Tarragona és una ciutat de pujades i baixades: hi ha escales, rampes, i tenim mar i muntanya. De vegades se t’acudeix utilitzar les escales mecàniques o els ascensors: quan puges dels barris marítims, després d'assistir a classe a l’EOI, per anar a agafar un tren o quan arribes a l'estació.

Altres vegades vas carregat amb maletes o amb un cotxet; o tens algun problema de mobilitat o, simplement, no tens ganes de «fer cul». Si aquell dia tens sort, funcionen, però moltes vegades et trobes que no. És com si juguessis a la loteria; si t’hi atreveixes, ho proves.

Per al número 15 comptem amb la mirada de la @elmarcvolpini 

No negaré que, d’entrada, vaig anar a buscar draps bruts (o torrents, més concretament) per fer una il·lustració crítica sobre Valls, la ciutat on em vaig formar com a persona humana.

La sorpresa va arribar quan vaig descobrir que les Escoles Verdes de Valls organitzen des de fa sis anys una gran acció de neteja que enguany ha mobilitzat 388 alumnes.

Al torrent del Catllar hi vaig viure moltes aventures de petit (hola, Mireia!) i està molt bé que existeixin iniciatives com aquesta… però potser seria millor cuidar més els nostres espais naturals per no haver-les de fer, no trobeu?